carta d'una mare

Entre els correus que intercanviem els membres de la plataforma va aparèixer aquest amb el que molts dels membres, a banda de tocar-nos la fibra, ens vam sentir plenament identificats.

CARTA ALS POLÍTICS DEL MEU PAÍS, DE LA MEVA CIUTAT I DEL MEU BARRI
Benvolguts senyors,

Visc en un país lliure, Catalunya, a la ciutat més bonica del món,Barcelona, i al barri que m’ha vist néixer, Poblenou. He vist caure fàbriques a canvi de parcs i habitatges, però també xemeneies a canvi d’oficines i hotels. He crescut amb i al barri, ara anomenat Front-Marítim-Poblenou-Diagonal Mar. El barri ha canviat, i molt, però segueix sent el meu .

Aquí es on he intentat, amb molt d’esforç, que naixés i visqués el meu fill,i, a l’igual que jo, tota la gent jove que ha vingut d’altres indrets.

Ara és hora de que el meu fill creixi i, de moment, qui vetllarà per ell soc jo, ningú altre. Sempre miraré el millor per ell, i si m’equivoco, seré jo qui ho faci, ningú altre.

Aquest estiu, el Miquel farà 3 anys. Viu a la ciutat més bonica del món, al barri que l’ha vist néixer però no en un país lliure. Al setembre, la seva escola no serà la volguda i triada per mi i, fins i tot, ni tant sols estarà al seu barri.

Si fos més gran per entendre les coses, li explicaria que un senyor anomenat Consorci d’Educació, s’ha cregut amb el dret de decidir per ell el seu futur. Ha passat a ser un número no premiat a la rifa i això no em dona dret (me’l treu) a donar-li el millor.

També li explicaria que aquest senyor Consorci no està solet. Rera d’ell, hi ha un munt de gent, anomenats Polítics, que tot i haver-los escollit nosaltres com a representants, no ens escolten. No tenen en compte les nostres necessitats malgrat les promeses i bones paraules. Això sí, són els
que manen al teu país, a la teva ciutat i al teu barri. Tots ells triaran per tu, per mi i per tots els nens no premiats.

Dono gràcies de tenir-te al meu costat tal com ets. No tens germans,padrins, ni tiets metges. La teva mare treballa i paga hipoteca. Ets com la immensa majoria de nens, i, gràcies a això, no podré triar el millor per tu.

Per sort, tinc la força suficient per lluitar. Jo tampoc estic soleta. Rera meu, també hi ha un munt de gent, anomenats Pares, que farem l’impossible per ajudar-vos.

No sé quin final tindrà aquesta història Miquel. Ara per ara, no sé a quina escola aniràs però sí sé a quina no aniràs. Una seixantena de nens està com tu, així que tu tampoc estàs solet.

De tot això, tants sols aprèn una cosa. D’injustícies, enganys i interessos el món és ple, però mai, mai, mai una cosa d’aquestes ha de passar per sobre d’un infant.

La teva mare té la consciència ben tranquil·la. Desitjo que qui planti els bolets i posi el teu nom a la llista el proper dia 25, també la tingui.

Senyors, facin bé la seva feina. Que això és casa nostra i vostès estan de pas .

Gràcies
Sílvia Benavent
Una mare amb dret a escollir el futur del seu fill